dimarts, 14 d’octubre del 2008

Més enllà dels mars nipons...

-
Versión castellana

Què pot suggerir el concepte hardcore-gai? per descomptat gens que veure amb lloes recurrents i comentaris homófobos, que solen proferir-se en ambients de metall extrem i no tan extrem. Sens dubte un dels exponents més celebrats del hardcore-gai seria Gerogerigegege. Es tracta d'un duo japonès que ve treballant des de 1985, Juntaro Yamanouchi és el líder del projecte, compositor i encarregat d'executar el so en viu, mentre que Gero 30 (un tipus que ja té més de 50 anys) ho acompanya fent una performance que consisteix en masturbarse nu enmig de l'escenari, sempre mirant al públic.
En el nom del duo apareixen paraules bastant eloqüents: Vomitant (Gero) i Diarrea (Geri). El seu disc més cèlebre duu per títol Tòquio Anal Dynamite. Encara que són sovint catalogats dintre del Harsh Noise japonès i germanats amb Merzbow i Masonna, els Gerogerigegege també han treballat amb el rock més convencional “Sexual Behaviour in the Human Male ”, per descomptat amb el Harsh Noise “45 RPM Performance ”, i amb la música ambient “None Friendly, Endless Humiliation”, a més de diversos treballs de set polzades on barrejaven aquests estils amb enregistraments aleatoris.
El treball més conegut de grup és “Anal Dynamite “ 1990. Aquest àlbum consisteix en 75 cançons. Una fusió de les jams punkis dels Ramones (amb Juntaro que crida “1 2 3 4!!” repetidament i sense descans) i el projecte frenètic de John Zorn, Naked City.


A través dels anys, Gerogerigegege ha inclòs a molts membres, el més notable i constant amb excepció de Yamanouchi, era Gero 30 (també conegut menjo Gero 56, nom real Tetsuya Endoh), exhibicionista conegut per masturbarse en l'escenari durant performances en viu. A tal extrem arriben els seus provocatives performances, que el personatge s'ha convertit en la marca registrada del grup.
Yamanouchi va trobar a Gero 30 en un club de sado en 1986. Altres membres que han passat pel projecte són: "Dynamite Gero" Fukuda a la bateria, Hironao "Dee Dee Gero" Komaki ala guitarra, Junko "Gero Grace Seijoh" Katoh, com live manager, i Masatoshi "Gero Route 66" Katsuya, com tour manager. Crida l'atenció el fet que Yamanouchi sigui un homosexual i un transvestit, cosa francament inusual en el món de la música experimental japonesa (i podriem dir que en el panorama underground extrem en general). La seva mare és pianista clàssica famosa.
Gerogerigegege són coneguts per la realització de treballs amb un tiratge extremadament limitat, tals com 昭和 1989's (Shōwae), un enregistrament de gent fornicant amb Kimi GA Jo (l'himne nacional japonès) de fons, i el Night EP , que sembla ser un enregistrament d'un home que defeca en un tocador després de cridar “1 2 3 4 !!”. El album Recollections of Primary Masturbation conté 338 cançons, incloent l'àlbum Tòquio Anal Dynamite en una pista i deu minuts (estesos per dues pistes) que contenen 223 cançons prèviament inèdites.
Hi ha també alguns llançaments conceptuals del que ells denominen “no-musica”, incloent This Is Shaking Box Music part 2 , que és una còpia de l'enregistrament destruït Mother Fellatio EP.
Pel que sembla, contra més necis i desenfrenats són els conceptes, major èxit aparenten tenir en el catàleg de vendes. Algunes còpies dels seus treballs, es cotitzen en centenars de dòlars. Com dèiem, el nom del grup combina les paraules japoneses “vòmit” (Gero) i “diarrea” (geri) i amb l'onomatopeia que representa el so de la barreja d'aquestes accions (gegege). Encara que també és traduït com “barf, diarrea, ha ha ha,” ja que la “” GE és també una paraula onomatopeïca que expressa repugnància o exasperació, quedant el nom obert a diverses interpretacions.) Per a descriure al grup, Yamanouchi ha utilitzat el terme "Japanese Ultra Shit Band".

Albums
· THE GERO-P - Studio and Live (1985)
· Senzuri Champion (1987)
· 昭和 (Shōwa) (1988)
· Tokyo Anal Dynamite (1990)
· Live Greatest Hits (1991)
· Senzuri Power Up (1991)
· 45RPM Performance (1992)
· Hotel Ultra (1993)
· Nothing to Hear, Nothing to... 1985 (1993)
· Endless Humiliation (1994)
· Instruments Disorder (1994)
· SINGLES 1985-1993 (1994)
· Mort Douce Live (1996)
· Recollections of Primary Masturbation (1998)
· Hell Driver (1999)
· None Friendly (1999)
· RRRecycled Music (~1999)
· Saturday Night Big Cock Salaryman (2001)

Singles and EPs

· Sexual Behavior in the Human Male EP (1988)
· All My Best, with Love Juntaro (~1990)
· William Bennett Is My Dick (~1990)
· No Sound (~1990)
· More Shit E.P. (1992)
· SENZURI MONKEY METAL ACTION (1992)
· 北の丸百景 (Kitanomaru Hyakkei) (1993)
· Night (1993)
· Yellow Trash Bazooka EP (1993)
· Mother Fellatio EP (1993)
· Life Documents (1994)
· SENZURI FIGHT BACK (1994)
· ALL YOU NEED IS AUDIO SHOCK (1995)
· Veel Plezier met de Gerogerigegege! (1995)
· WRECK OF ROCK'N'ROLL FORMER SELF (1995)
· Gay Sex Can Be Aids (split with Origami Erotika) (1996)
· Seven Inches of Meat (split with Origami Erotika) (1996)
· "Ramones" (split with Bastard Noise) (1996)
· 靖國神社 (Yasukuni Jinja) (1996)
· ETERNAL ENERGY (split with Psyalpinx) (1997)
· HGI (~1998)
· Early Dream Exit (2000)
· Live in USA (split with Crowd Surfers Must Die) (2001)

Cesc Fortuny i Fabré
Traducció: Artilleria Pesada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...