dissabte, 7 de febrer del 2009

CRÒNICA DE LA PRESENTACIO DE "COMIENDO PELOS COMO HEREJÍA POÉTICA"

.
Era la primera vegada que estava en una presentació poètica pel que no em feia cap expectativa, anava a veure que era allò i, sincerament, haig de dir que va ser una experiència sorprenent i força positiva.; per una altra banda, tenint com a amfitrions a en Cesc i la Marian això és el mínim que ens podíem esperar.

El lloc escollit era la mar d'idoni, un racó a Ciutat Vella, el Pati Llimona, on el recolliment d'aquest espai ciutadà oferia el marc adequat per a un acte com aquest. En un auditori a vessar, aquesta va ser la primera sorpresa, unes cent persones es van aplegar per gaudir d'aquest vespre poètic on ningú va quedar indiferent.

La vetllada va ser encetada pel president del Museu de Poesia de Catalunya, Eudald Escala fent un repàs de que li ha semblat la lectura del poemari dels protagonistes de la vetllada.
Tot seguit el prologuista Andreu Navarra va fer una introducció al món poètic d'aquests Bonney & Clide de la poesia. Començant amb un to del tot informal ("Sou uns manguis" va ser la seva primera frase) i que va mantenir al llarg de la seva intervenció on va dissertar sobre el món rupturiste i la realitat que ens volen expressar la parella d'autors.

Abans de la primera lectura preparada (o no, coneixent els autors queda marge per a la improvisació) de la selecció de poemes va venir la primera fusió dansa-música-poesia per part de les força conegudes Metal Oriental on van combinar els seus moviments amb la música provinent de l'últim treball d'O:D:I: "La puerta del Hades", concretament "Carall-venerat" i " Ni los muertos son eternos". Ambient a mitja llum amb espelmes i el misticisme que sempre envolta la música O:D:I: van fer de preàmbul perfecte a la primera lectura protagonitzada per Cesc Fortuny, amb un pròleg de silenci produït per una petita errada tècnica que el protagonista va saber aprofitar per a improvisar un d'aquells silencis rupturistes amb el públic esperant quelcom que no acaba d'arribar per a entrar amb rauxa, després d'una ovació al forçat silenci, en una lectura intensa, energètica i profunda dels versos continguts en aquesta Heretgia plena de pels i versos. Tot amanit amb cants tibetans i soroll que li van servir d'un excel·lent coixí.

Un coixí, aquest cop creat per Cesc amb la seva harmònica és el que va tenir Marian en el seu torn de lectura. A diferencia de Cesc aquesta va ser continguda i plena d'una emotivitat pausada que combinava perfectament amb l'univers sonor que s'esmunyia d'una harmònica tocada amb sentiment, un sentiment que només es pot aconseguir en una comunió perfecte entre el que fas i amb qui ho fas.




Entre totes dues intervencions Metal Oriental va tornar a delectar-nos amb una nova coreografia, aquest cop amb una ambientació acolorida amb els seus vestits i música, contrastant amb la seva anterior actuació on va predominar la foscor i el misticisme.

Com a punt final de l'acte, abans del "bany de masses" en la signatura d'exemplars, l'editor del llibre José María Pinilla i capo d'ediciones Atenas, va tancar l'acte amb la lectura d'una revisió del llibre.

Una vetllada on les arts escèniques, musical i literària es van fusionar en un sol ens per a deleit dels presents.

Ediciones Atenas
Marian Ramèntol
Cesc Fortuny


3 comentaris :

Anònim ha dit...

Buf tio, estic flipant. No sé que dir.
Moltissimes gràcies amic. És un privilegi tenir amics com tu, i no és cap tópic. Va ser una sorpresa que vinguessis a la presentació, i ha estat una sorpresa que hagis fet la crónica.
Mil abraçades germà.

Marian Raméntol ha dit...

Gràcieeeeeeeees!! n'estem molt contents de tot plegat, i per suposat de la teva presència a la presentació. Tot un plaer, amic.

En farè difusió d'aquesta crònica amb el teu permís.

Petons
Marian

DR Produccions ha dit...

Gracies a vosaltres per donar coses interessants a explicar!!!

Va ser tot un plaer estar allí i compartir amb vosaltres les vostres creacions i les de Metal Oriental.

Una abraçada!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...