dijous, 22 de desembre de 2011

Nou treball de / New work of COÀGUL



"La Mort És Dolça / Ascensor Genital" C30 

COÀGUL és la plataforma aural que utilitzo per a “acumular” (coagular) determinades energies en el punt espacial concret en el que aquesta plataforma es manifesti, ja sigui en els propis concerts o en el lloc on hi siguin reproduïdes les gravacions. Això és dut a terme a partir de la sobrecàrrega de sons sintètics distorsionats, formant una massa sònica hipnòtica i repetitiva. Mitjançant altres recursos com càntics, crits, o floritures industrials que insinuen subtils harmonies implícites en el propi soroll, per sobre d’aquesta massa es va construint i buscant un cert clímax que invoqui l’energia que aquell coàgul en concret tingui l’objectiu de materialitzar. 

Aquesta cinta conté dos coàguls de 15 minuts, un per cada cara. Va ser enregistrada el dia 22 d’abril del 2010 al barri del Coll de Barcelona. 

Una cara conté La Mort És Dolça. Aquest coàgul és com l’interior d’un gran temple abarrotat de ciclòpies columnes, on hi són practicats ritus estranys. Els pausats beats sintètics que es van succeint encarnen les columnes, els silencis són l’espai fosc que hi ha entremig, i els tímids xiuxiueigs metàl•lics que van emergint suggereixen recarregades decoracions de pedres precioses o incognoscibles éssers extradimensionals que es van materialitzant a mesura que els xiuxiueigs van adquirint potència. Al llarg del monòton recorregut per aquest misteriós espai sònic una fàustica veu cada cop més desesperada va repetint el títol de la cançó a mode de proclama anti-màntrica. És una evidència que tothom sap del cert dins seu, però acostuma a fer mal ser-ne conscient. Com més intens és el plaer, més fora d’un mateix s’està, i més a prop de la mort s’està. Incitant a recrear-se viciosament en aquesta dolorosa certesa enviant-la en forma de missatge codificat cap a l’inconscient, La Mort És Dolça és una eina psíquica per a desactivar aquesta equació sensorial que la natura ens imposa. I així, d’alguna manera, contribuir a fer-nos menys humans i apropar-nos a la condició divina. 

L’altra cara conté l’Ascensor Genital. Aquest coàgul és un marasme de distorsió hipnòtica, amb ritme jovial però atmosfera fosca i obsessiva. Al llarg de la delirant cavalcada per espumes d’onades intemporals una veu compungida va recitant uns càntics solemnes de tonalitat tràgica, que insistentment repeteixen la directriu: “sense parar – fins arribar / sense parar – fins despertar”. Els estats en els que laconsciència ordinària es queda en un segon pla i la ment s’expandeix fora de la seva pròpia presó material són els idonis per a superar lacondició humana i unir-se amb el tot diví. El clímax de la còpula és un d’aquests estats, i aquesta cançó està especialment dissenyada per a propiciar aquesta aplicació religiosa de l’orgasme, la de “prendre el Cel per assalt”. 

Resumint, els dos coàguls d’aquesta cinta vénen a ser dues eines màgiques deshumanitzants, una en la direcció del dolor i l’altra en ladirecció del plaer. Funcionen com camins oposats però complementaris, i això queda reflectit en la mateixa naturalesa ambivalent que suposa el mecanisme que la cinta de cassette imposa: quan arribem a l’extrem final del dolor, al canviar de cara ens trobem automàticament a l’extrem inicial del plaer; i quan arribem a l’extrem final del plaer, al canviar de cara ens trobem automàticament a l’extrem inicial del dolor. 

---------------------------------------------------

Coàgul (clot) is the aural platform that Marc O'Callaghan uses in order to "accumulate" (coagulate) certain energies in the particular spatial point in which this project manifests itself. 
This is carried out through an overload of synthetic, distorted sounds, which form a mass of repetitive sonic hypnotism. Through singing, shouting, or industrial flourishes that hint at subtle harmonies implicit in the noise itself. 
This tape contains 15 minutes - two clots, one on each side. It was recorded on April 22, 2010 in the neighborhood of Coll in Barcelona, in the author's maternal nest. 

One side contains "La Mort És Dolça" (Death is sweet). This clot is like the insides of a large temple packed with cyclopean columns, where strange rituals are practiced. The deliberate synthetic beats embody the columns, the silences are the dark space in between, and the timid metallic whispers that emerge suggest ornate decorations made of precious gems or extradimensional unknown beings that materialize as these whispers gain power. Throughout the monotonous journey through this mysterious sonic space, a Faustian increasingly desperate voice repeats the song title as an anti-mantra. It is an evidence that everyone knows deep inside, but that often hurts to be aware of. The more intense is the pleasure, more out of ourselves we are, the closer to death. It encourages us to recreate viciously in this painful certainty as sending it in the shape of a coded message to the unconscious, "La Mort és Dolça" is a tool to disable this psychic equation that nature imposes upon us. And so, somehow, to make us less human and closer to the divine status. 

The other side contains "l’Ascensor Genital" (the Genital Elevator). This clot is a morass of hypnotic distortion with a cheerful rhythm but dark and haunting atmosphere. Throughout the delirious ride through the foams of these timeless waves, a rueful voice recites some tragic chants of a solemn tone, insistently repeating the directive: “sense parar – fins arribar / sense parar – fins despertar” (non stop- until the arrival / non stop - until the awakening). The states in which ordinary consciousness remains in the background, and the mind expands beyond its own prison are the ideal to overcome the human condition and unite with the divine whole. The climax of intercourse is one of those states, and this song is specially designed to promote this religious application of orgasm, to "take heaven by assault." 

Summarizing, the two clots of this tape are magical dehumanizing tools, one in the direction of pain and the other in the direction of pleasure. They function as opposite but complementary ways, and this is reflected in the ambivalent nature in the mechanism that a cassette tape imposes: when we reach the far end of the pain and we flip to the other side, we automatically find ourselves at the leading edge of pleasure and when we reached the far end of pleasure,and we flip to the other side, we are automatically placed at the leading edge of pain. The illustrations that accompany the release are mechanical revelations, executed by the trembling hand of the author, that put the listener in the context of the psychoactive Faustian imagery of this work.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...