dilluns, 27 d’octubre del 2008

MERZBOW O L'ANTÍTESI MELÒDICA


Masami Akita representa al talent en l'escena noise japonesa i molt possiblement, en l'escena avantguardista de l'art en general, començant la seva carrera musical en la dècada dels 80. Nascut en 1956 en Tökyö (Japó) es va graduar en pintura i teoria de l'art en la Universitat Tamagawa. Després de treballar com escriptor freelance per a diverses editorials decideix crear en 1979, Merzbow influenciat per les avantguardes artístiques que van néixer en les primeres dècades del segle XX a Europa. Denomina al seu projecte MERZBOW després de veure l'obra “Merzbou” creada pel geni dadaísta del collage Kurt Schwitters, obra que, com la major part de les creacions de Schwitters, duu el prefix Merz- com identitat.. La seva música, diàfana i descarnada, simbolitza la santificación del plaer i la sorpresa. És el xiuxiueig d'un desesperat, el murmuri anhelant del estilista d'aquesta era de decadència.
Bevent, a part del dadaísme, del surrealisme i la seva adreça constant cap al món de l'inconscient, acaba de donar forma a una manera expressió que es caracteritza per situar-se en contra de qualsevol concepte ortodox d'art, o de música, acadèmic. La lírica acústica de Merzbow és la recerca d'una expressió per a l'esfera del pensament reformador de Masami Akita, és un irascible escorç en aquest fred i aseptic periode. La música de Merzbow té el privilegi de reproduir de forma més espiritual un conjunt de formes de la bellesa. Tenint per expressió el soroll, no és la imaginació en si, sinó la imaginació artística, la qual fa poètica la música de Merzbow.
Merzbow basa el seu front d'atac en l'ús del soroll extrem (primerament realitzat amb equip analògic i després amb eines digitals) sobre les bases d'un estudi filosòfic-social que fa de les seves creacions una mica més que mer “soroll” molest o sense sentit.
La imatge, la intuïció, la sensació, etc., són les formes específiques amb les quals Masami Akita tracta el tema, ho concep i representa amb els seus sons. Pot haver major potencial subversiu en la poesia acústica de Masonna o de Violent Onsen Geisha que en les obres de Merzbow, però amb l'afirmació de la intimitat, del subjectiu, Masami Akita obliga a l'oïdor a donar un pas fora del sistema musical.

Más de vint anys avalen la carrera de M. Akita. Carrera marcada pel desenvolupament constant del seu art, traient a llum un nombre de treballs d'àudio editats en els segells més importants de “risc” artístic (Tzadic, Warp, Mego, RRRecords,…) que en quantitat superen els seus anys de creació i que compta amb propostes tan arriscades com realitzar bandes sonores per a performances de Boundage (un dels punts principals del seu estudi sobre la societat, el sexe, el tabú) o l'edició limitada d'una caixa (Merzbox) amb 50 cds, llibres, afiches,…que no té precedents en la història de les “boxes” editades per altres artistes; a més d'articles i llibres de caràcter assatgístic sobre els seus fonaments quant a filosofia i societat.
Masami Akita no és només el compositor de cançons sorollístiques, com s'assenyala en algunes grosseres publicacions sobre música. No! Amb profunda elegància ha imprès i elevat el grau líric d'aquesta classe de música. És molt poc o gens el que es coneix sobre el misticisme de Merzbow, la qual cosa possiblement es degui a les deformacions que producte de clixés o simplement de la ignorància es tenen sobre la cultura noise. Així, ha caigut en l'oblit (i és possible que també per altres ocultes raons) un místic tan lúcid com és Masami Akita, predicador d'una convicció musical producte de la il·luminació amorosa i no de les amenaces del càstig.
La cosificación de la música noise ha desvaluat i deformat la veritat expressada en aquest univers de sons, perquè la seva potencialitat radical es basa, precisament, en el seu caràcter ideològic. El pessimisme de l'art de Masami Akita no és revolucionari, sinó que li serveix per a contrarestar la consciència feliç de la seva praxi radical.
Carrera Marcada també per una multitud increïble de col·laboracions amb artistes de rellevància en l'avantguarda com Alec Empire, Massona, , Scanner, Karkowski, Kim Cascone, Francisco lópez i un llarg etc, que inclou discos de remezclas de les seves obres realitzats per artistes que li reten homenatge.
Quan un home com Masami Akita compon música, quan inventa una melodia, tal invenció és potser el “ultimum mysterium” de l'existència humana; tal invenció és un ritu de llibertat com cap altre. Aquest ritu és la definició de la música de Merzbow. És allò que fa a la música quelcom que no pot reduir-se al llenguatge. En el llenguatge és on jeu la nostra esclavitud, la nostra obediència manifesta, cada vegada que emprem un verb, a la tirania del temps.
En aquest artista es demostra com la tradició sorollística d'Orient de cap manera constituïx una simple fantasia, sinó que ha estat des dels seus orígens una forma d'anàlisi precientífic de la música d'avantguarda; una protesta contra el desordre socialment establert i l'expressió d'una esperança.
Masami Akita és el bard de la tétrica vida moderna, de la nostra tragèdia, del desassossec i la no raó triomfant, i de tot allò que amenaça amb deixar-nos completament buits i destruir-nos. El exégeta de la desolació i de les nostres perforades existències. La nit del món necessita la llum de Merzbow. El món de sons de Merzbow pertany a altre principi de realitat, d'estranyament, i només com estranyament la seva música compleix una funció cognoscitiva: comunicar veritats que són incomunicables a través de qualsevol altre llenguatge.
Per Merzbow l'ànima humana és una simfonia, en la qual existeixen acords interns entre l'ànima i el cos. Sobre la poètica d'aquest artista només es pot dir que és un dels més inusitats en la música noise. Per a desenvolupar les seves imatges acústiques, Merzbow es delecta amb una poètica de agossarades barreges, utilitzant diversos llenguatges per a arribar a nous límits musicals.

Cesc Fortuny i Fabré
Traducció: Artilleria Pesada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...